En aquest ordre es discuteixen davant els Jutges les controvèrsies que tinguin els ciutadans davant una administració pública (ajuntament, govern autonòmic, govern central, direccions generals de tràfic, hisenda, etc.)

Quan un ciutadà rep una multa, no se li concedeix una llicència o se li pretén cobrar una quantitat determinada, si no està conforme ha de recórrer (oposar-se per escrit) en la via administrativa, en la que encara no hi ha jutges, sinó que resol la mateixa administració que va dictar l’acte o la resolució que no es comparteix; esgotats els recursos administratius és quan s’accedeix a la jurisdicció contenciosa-administrativa a través dels Jutjats del Contenciós-Administratiu o de les Sales del Contenciós-Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia de la Comunitat Autònoma o del Tribunal Suprem.

Aquests plets es fan sobre la base de l’expedient que va confeccionar l’administració que va imposar el pagament o la multa o va denegar la llicència; en definitiva la qui va prendre la resolució que el ciutadà considera injusta. És imprescindible que en l’expedient administratiu estiguin tots els escrits del ciutadà presentats dins els terminis legals, i tot això es farà valer davant els jutges, d’aquí que resulti transcendent el que es diu, quan es diu, i perquè es diu. Ha de saber el client que les despeses que fa per a la seva defensa en un procediment contenciós-administratiu mai són recuperables, donat que mai (o gairebé mai) es condemna en costes a l’administració per més aberrant que sigui l’acte declarat il·legal o nul pels jutges.

En aquests procediments acostuma a ser prescindible la figura de l’advocat si es tracta d’una multa de tràfic d’escassa quantia, però imprescindible si els que s’està valorant és l’expropiació d’un terreny o l’enderrocament d’una casa. També en aquests supòsits és freqüent que el ciutadà pensi que parlant amb un o l’altra, ja que a l’ajuntament sempre hi ha un amic, l’assumpte s’arreglarà per ser una qüestió més política que jurídica. I el més lamentable és que quan no s’arregla per aquests mitjans sovint la solució ja és impossible, perquè les resolucions ja són fermes i no hi ha cap constància escrita de la disconformitat del ciutadà perquè no s’ha interposat cap recurs.