La jurisdicció social és la que abans es dirimia a les magistratures de treball, i és on es decideixen les controvèrsies laborals (acomiadaments, sancions, incapacitats laborals, seguretat social, etc.). És l’únic estament de l’Administració de Justícia en el qual el justiciable pot defensar-se a si mateix, sense valer-se d’advocat. Si ho fa és precisament per a tenir igualtat d’armes. Generalment, les empreses tenen un departament jurídic intern o extern, l’Administració el té en tot cas, i els treballadors, excepte que s’adrecin als serveis jurídics de les seves respectives organitzacions sindicals, es dirigeixen a despatxos d’advocats per tal que plantegin les seves reivindicacions o per a ser defensats de pretensions empresarials.

En els procediments concursals (abans fallida o suspensió de pagaments), que es resolen en els Jutjats del Mercantil com a jutjats especialitzats dins la jurisdicció civil (al marge de la social), també es tracten i resolen les qüestions laborals dels treballadors de les empreses que resulten insolvents. En aquests supòsits la tasca dels advocats dels treballadors resulta essencial en la mesura que poden proporcionar dades importants a l’hora de determinar la responsabilitat dels gerents i administradors de l’empresa concursada, a més de defensar els drets que corresponen als treballadors. I així, en aquests supòsits, és el Jutjat del Mercantil el qui dona solució als acomiadaments.