S’exerceix la professió des de la valoració de l’advocat que per primera vegada en el segle XIII es va explicitar en la legislació espanyola; en les “Siete Partidas” d’Alfons X el Savi, que en castellà antic deia més o menys el següent de l’advocat:

El que raona per altri en judici, i amb la paraula exerceix el seu ofici apercebent als Jutjadors i donant-los llums per al seu encert; sostenint als litigants per tal que per mancança, por o venjança no perdin el seu dret.

Alfons X el Savi

Entre tots els serveis que les institucions públiques ofereixen al ciutadà i que conformen l’Estat, les Comunitats Autònomes o els Municipis, l’únic que exigeix un sotmetiment obligatori en alguns casos és l’Administració de Justícia. Qualsevol pot decidir, davant de gairebé totes les administracions públiques fer us o no dels seus serveis, però els ciutadans no tenim aquesta llibertat d’opció davant l’Administració de Justícia. Per ser la darrera nansa de les persones quan no tenen altre remei, el seu sotmetiment no sempre és voluntari. Si un cònjuge demanda en un Jutjat el divorci, l’altra ha d’anar-hi a defensar-se, ja que en cas contrari es resoldrà sense la seva intervenció i allò que es resolgui determinarà en gran mesura la seva vida futura. En altra cas, si algú no compleix allò a que s’ha obligat en una escriptura qui pretengui el compliment haurà d’adreçar-se a la justícia, i això arrossegarà al suposat incomplidor. Si algú realitza un fet que tingui l’aparença d’un delicte o d’una falta acabarà en el Jutjat de Guàrdia amb voluntat o sense ella.

Si una empresa presenta un concurs de creditors (fallida), els treballadors i els proveïdors tindran dificultats per cobrar allò que els pertany, tinguin responsabilitat en la ruïna econòmica de l’empresa o no la tinguin. Les resolucions judicials, encara que generalment tard, es compleixen, i en compliment d’elles es pot perdre el patrimoni, la relació amb els fills, o la llibertat. Un plet pot canviar el rumb de la vida d’una persona fins i tot quan aquesta no l’ha buscat. En definitiva, el sistema judicial, amb les seves moltes mancances i amb les seves innombrables deficiències, quan es creua en la vida d’una persona deixa una empremta indeleble. Dins dels operadors de la justícia, els advocats tenen com a missió que aquesta empremta, en cas de ser negativa, faci el mínim dany possible, i de ser positiva, que atorgui el màxim profit; i generalment és imperiosament necessari avançar-se als esdeveniments quan s’entreveu la silueta d’un problema legal.

Els advocats són els qui tenen el contacte directe amb la persona que s’ha de sotmetre al procés, ja sigui per defensar-se d’un altra, o per exigir a aquest altra allò que no fa o no entrega per la seva pròpia voluntat. Per tant el justiciable no solament te dret a que un professional es posi en el seu lloc, l’escolti, el comprengui i l’assessori, sinó que, a mes, mereix que li diguin la veritat posant-se també en el lloc del contrari i li avanci, amb explicacions lògiques i certes, què es trobarà pel camí que li ha tocat transitar; on son els pous, les corbes, les pujades i baixades, i quan de quina manera pot arribar.

Aquestes són, en síntesi, les motivacions d’inici i de continuïtat d’aquest despatx d’advocats; i és al damunt d’aquests ciments que es desenvolupa l’activitat.